L'Agenda 21 de Granollers

dilluns, 28 d'abril de 2014

Agenda 21 de Granollers 

Consell Assessor de Medi ambient i Sostenibilitat de Granollers

El dia 10 de març de 2014 es va celebrar la primera sessió del Consell Assessor de Medi Ambient i Sostenibilitat de Granollers que exerceix les seves funcions en el marc dels principis establerts als instruments internacionals sobre sostenibilitat i, concretament, en el d’aquells que recull l’Agenda 21 de Granollers.

El Consell Assessor de Medi Ambient i Sostenibilitat de Granollers es concep com un òrgan de naturalesa reflexiva, consultiva, propositiva i estratègica, sense competència executiva pròpia ni delegada, que tindrà com a objectiu assessorar el Govern de la ciutat en relació amb les polítiques i les actuacions que tinguin incidència sobre el medi ambient, el desenvolupament sostenible local i els objectius de l’Agenda 21 local de Granollers. Es tracta d’un òrgan d’assessorament qualificat format per experts professionals i de reconegut prestigi vinculats als principis i àmbits establerts als instruments internacionals sobre desenvolupament sostenible.

Mesurant la salut ambiental de les nostres ciutats (14/12/2012)

La valoració de la salut ambiental local ja s’adreça des de fa uns anys amb els indicadors de sostenibilitat del Perfil de la Ciutat, on s’analitza el context territorial o model de ciutat (amb l’indicador d’artificialització del sòl), els fluxos d’entrada o sortida del metabolisme municipal (amb indicadors de consums energètics, d’emissions de CO2 i de gestió de residus), i la qualitat dels recursos naturals al terme municipal (l’aire que respirem).

Granollers, juntament amb Barcelona, Vitòria, Saragossa i Granada, han participat en el projecte europeu Informed cities, que també ha tingut per objectiu comparar la sostenibilitat ambiental entre cinquanta tres ciutats europees, a partir del conjunt d’indicadors d’Ecosistema urbà a Europa. Alguns dels indicadors calculats presenten similituds als de perfil de ciutat, i d’altres els complementen i apunten cap a possibles canvis o ajustos en l’apartat de sostenibilitat en l’informe anual.

Mapa amb la localització de les ciutats participants

Emissions per càpita de CO2 i consums energètics associats

La comparativa entre ciutats sempre és possible si es manté la metodologia de conversió. Els valors de les emissions anuals de tones de CO2eq/hab calculades a Europa, són molt inferiors a les del perfil de ciutat calculades per Granollers (7 tones per habitant al 2008) degut, en part a la conversió utilitzada. Amb factors de conversió diferenciats segons mix elèctric per una banda i gas natural per l’altra, es calcula per Granollers l’any 2008 vora les 4 tones d’emissions de CO2eq per habitant i fins a 5, un cop afegits els consums per automoció, tractament de residus i Gasos Liquats del Petroli (no inclosos en el perfil de ciutat).

Deixant de banda la influencia que els factors de conversió tinguin en el càlcul de les tones per habitant, les emissions anuals de CO2 per habitant en el projecte Informed cities, situa Granollers (2009) per sota la mitjana europea. Aquesta tendència els darrers anys a reduir emissions de Granollers, molt per damunt de Bremen o Amsterdam, es troba segurament impulsada, a més de per les polítiques locals, per la crisi econòmica que pateix el país. No obstant, en els indicadors del Perfil de la Ciutat, Granollers ocupa en el rànquing dels municipis amb més emissions, la tercera posició (darrera de Barberà del Vallès i Girona). Probablement les elevades emissions responen als elevats consums industrials de gas i electricitat, ja que en la ciutat hi ha importants empreses del sector químic i alimentari, i  en xifres absolutes els consums industrials de Granollers són 50% superiors als de Mollet. Els consums industrials a Granollers tenen un pes relatiu del 57.9% amb les dades del Perfil de ciutat, i fins el 74% segons els indicadors de l’agenda 21 local a l’any 2008. Hi ha en addició en el municipi, plantes comarcals de tractament de residus amb elevats consums energètics que serveixen a d’altres municipis (es el cas de la planta comarcal de compostatge i l’estació depuradora d’aigües residuals).

Pel que fa a l’anàlisi dels consums elèctrics de les llars a les ciutats europees estudiades, Granollers se situa per sota la mitjana, a l’igual que Barcelona, Saragossa, o la ciutat de Vitòria.

Vic  (4.950 kwh/hab),  Manresa  (4.520 kwh/hab)  o  Lleida (4.026,6 kwh/hab) destacaven pels consums d’energia en el grup del Perfil de la Ciutat, influenciades pel clima més sever que en d’altres indrets. Fent un exercici de càlcul comparatiu per destriar els consums de gas natural, dels elèctrics i d’acord a les poblacions de cada ciutat, els kWh de consum d’electricitat per habitant a les llars de les tres ciutats es situen també, com Granollers, amb valors per sota de la mitjana europea (Manresa amb 1652.31 kwh/hab, Lleida amb 1550,24 kwh/hab, i Vic amb 1547.18 kwh/hab).

Residus

Al Perfil de la Ciutat, l’any 2010 les ciutats de mitjana recuperaven un 35.3% dels residus generats, i Granollers es situa per sota la mitjana amb una recuperació del 32%. El projecte europeu també mostra els indicadors més desfavorables en la recuperació i reciclatge de residus, que a Granollers era del 30% (semblant a la recuperació de Vitòria amb un 29%) per sota de la mitjana de les ciutats europees estudiades, d'un 36.3%. En l'altra banda, ciutats com Barcelona, Granada, Helshinki, Bremen o Torino arriben a percentatges que igualen o superen el 48.4%. En la banda més negativa, contrasta Saragossa amb taxes de recuperació de l’ordre del 14%.

Consums d’aigua per habitant

La comparativa de l’indicador de consums d’aigua en les llars per habitant i dia, que no es troba entre els indicadors de perfil de ciutat, mostra Granollers (104 litres/hab/dia l’any 2010) amb consums d’aigua per sota la mitjana de les ciutats participants (menys inclús que Vitòria, European Green Capital 2012, amb 118 litres/hab i dia, i del l’ordre dels consums per habitant que té Saragossa).

Per comparar aquests consums d’aigua en les llars, segons tipologia de ciutats ( més petites de 100.000 habitants, entre 100.000 i 200.000, entre 200.000 i 500.000, de més de 500.000 habitants) Podeu consultar la taula, en la pàgina 73 de la publicació “Sostenibilidad local: una aproximación urbana y rural” de l’OSE (Observatorio de sostenibilidad en España).

Contaminació atmosfèrica

Al Perfil de la Ciutat Granollers presenta un 47.5% de dies amb qualitat de l’aire millorable, per damunt de la mitjana de les ciutats estudiades que es situa en el 36.7%. La comparativa amb la contaminació atmosfèrica per partícules i per NOx a les ciutats europees estudiades, situa a Granollers per sota les mitjanes calculades per l’estudi, i en el rànquing de puntuació de qualitat de l’aire que respirem, obté una nota de 6.16 (sobre deu), superior a ciutats com Florència (1.66), Praga (4.1), Barcelona (4.57) o Nàpols (4.93).

Altres indicadors

El moure’s a peu o en bicicleta i el conjunt d’indicadors relacionats amb rutes i carrils per bicicletes es troba per sota de la mitjana a la nostra ciutat. Si més no, Granollers té més arbres pels carrers que en la majoria de ciutats europees estudiades per damunt de Dublin i Torino, i similar a Rotterdam i Porto.

(Febrer 2010)

El BLOC de l’Agenda 21 de Granollers, un lloc per participar i opinar.

El 27 de gener de 2009, es va aprovar pel Ple de l'Ajuntament l'Agenda 21 Local de Granollers pels propers 10 anys amb totes les actuacions a fer de forma conjunta amb tota la ciutadania a favor d’un desenvolupament sostenible a Granollers.

Aquest BLOC s’ha creat amb l’objectiu d’implicar la ciutadania, tècnics, especialistes, entitats, etc. en el procés d’impuls i seguiment de l’Agenda 21 i es una porta oberta a la teva participació. Aquí hi trobaràs tota la informació relacionada: els grups de treball en què s’agrupen els temes a debat, els objectius i les accions proposades a assolir-los, els indicadors de seguiment...

El 9 de febrer de 2010 es va fer una assemblea on es amb el balanç d'evolució ambiental local a partir d'indicadors i dades ambientals destacades. Hi van ser convidats tots els membres del Consell Municipal de Medi Ambient.

Dels 57 indicadors existents actualment a l’Agenda 21 de Granollers, dividits en 11 grups, en destaquem aqui uns quants.

Gestió de residus

Tot i que la generació de residus municipals dels darrers quatre anys analitzats té una tendència ascendent, Granollers ha disminuït la producció de residus municipals per habitant i dia fins arribar als 1,26 kg/hab·dia al 2008. És el novè municipi del Vallès Oriental que menys residus per càpita i dia genera, per sota de la mitjana del Vallès Oriental (1,36 kg hab·dia), la de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) (1,45 kg/hab·dia) i la de Catalunya (1,59 kg/hab·dia). Per altra banda, cal dir que la generació de residus municipals dels nuclis urbans compactes, acostuma a ser inferior que la dels nuclis urbans dispersos, ja que aquests últims tenen una fracció orgànica superior. Per aquest motiu resulta més significativa la comparació amb municipis de característiques similars com Viladecans, on al 2008 es van generar 1,32 kg/hab·dia.

Respecte a la recuperació de residus, cada ciutadà recupera 141 kg anualment (incloent recollida selectiva i recollida porta porta comerços), que suposa que a Granollers es recuperin un 30% dels residus mitjançant la recollida selectiva. Ocupa la vint-i-sisena posició de la comarca i recupera per sota el global del Vallès Oriental (34%), l'Àrea Metropolitana de Barcelona (32,4%) i Catalunya ( 34,4%). Normalment  els nuclis urbans dispersos generen més residus, però també recuperen un major percentatge, ja que molts d'ells tenen implantats sistemes de recollida porta a porta i recullen una major quantitat de restes de poda. Si fem una comparativa amb Viladecans, al 2008 recupera el  29,5% dels residus, segons dades de l'Agència Catalana de Residus.

La despesa econòmica en la recollida de residus de Granollers es manté constant  al 2008 respecte a l'any anterior amb un valor de 97,86 €/hab al 2008. Tot i això, aquest indicador en els últims quatre anys ha patit un increment d'un 16%.  Cal dir que aquest és un servei altament deficitari per l'ajuntament en un 55%  (3,16 M€) a l'any 2008.

Gestió de l'aigua

El consum d'aigua total del municipi (192 l/hab·dia) decreix al 2008 un 5% respecte l'any anterior. El consum total d'aigua de Granollers de 206 l/hab·dia al 2007, era   pràcticament igual al del Vallès Oriental (206 l/hab·dia) i Catalunya (203 l/hab·dia), mentre que era superior al de l'AMB (188 l/hab·dia). Segons la distribució del consum d'aigua per usos a Granollers al 2007, el No domèstic (industrial i agrícola) va ser un 45%,el  domèstic un 51% i el municipal un 4%. Mentre que  la distribució de l'AMB va ser, No domèstic 21%, Domèstic 75% i municipal 5%. Llavors, es pot deduir que Granollers té un consum d'aigua superior al de l'AMB degut a l'elevat consum de l'ús industrial. L'equiparació del consum amb el Vallès Oriental i Catalunya s'explicaria degut a l'elevat consum agrícola i ramader d'aquests, ja que a la Conca de l'Ebre, aquest suposa un 95% del total i a les conques internes de Catalunya un 34%.

Per altra banda, referent al consum d'aigua domèstic de Granollers per habitant al 2008, aquest va ser de 102 l/hab·dia i va disminuir un 12% respecte l'any anterior. Al 2007, Granollers va consumir 107 l/hab·dia, aquesta dada resulta molt significativa, ja que la mitjana de consum de l'AMB era de 122 l/hab·dia. A més a més, si Granollers estigués dins de l'AMB (Primera Corona Metropolitana de Barcelona), seria el vuitè municipi que menys aigua domèstica per habitant consumeix dels 32 adherits segons EMSHTR.

La tendència en el consum total d'aigua dels serveis municipals del període 2006-2008 és decreixent. Al 2008, e63% del consum municipal té lloc als parcs i jardins, encara que en aquest àmbit, el consum s'ha incrementat un 6% al 2008 respecte l'any anterior, en part perquè al 2007, es va aprovar un decret de sequera al mes d'Abril, pel qual s'adopten mesures que minimitzessin el consum local. Aquest indicador és necessari complementar amb un registre del volum d'aigua freàtica consumida per al reg municipal d'espais verds i altres (neteja viària ...etc).

La mitjana de consum d'aigua dels serveis municipals per superfície decreix un 4% al 2008 respecte l'any anterior. Els centres escolars són els que més consum tenen (842 l/m2 al 2008), tot i això han reduït en un 29% el seu consum respecte al 2006. Remarcable el fet que en els Centres Esportius, el consum decreix un 52% en el període 2006-2008, destacar la disminució de 7.000 m3 d'aigua en el període 2007-2008, degut a la disminució en el consum de les Pistes d'Atletisme, Palau d'esports, Camp de futbol font verda i el Parquet.

Gestió d'energia

El consum energètic final de Granollers és troba al 2008 en tendència decreixent en el darrers 4 anys, encara que, aquest consum és lleugerament superior al d'altres capitals de comarques properes, com Mataró i Sabadell. No obstant, el consum energètic domèstic al 2006 es trobava just a la mitjana 1417 (kWh/hab) dels municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona, en la posició 42 , de 164 municipis, en ordre de menor a major consumidor. Fet que fa pensar que Granollers disposa d'un consum d'energia industrial superior a altres municipis de característiques semblants.

El municipi de característiques similars a Granollers amb una major producció d'energies renovables per habitant al 2007 va ser Terrassa (74 kWh/hab), gràcies a la gran quantitat de potència instal·lada d'energia solar tèrmica i d'energia solar fotovoltaica.  Mentre que Granollers tan sols disposa de 19 kWh/hab, segons els càlculs de Barcelona Regional per l'elaboració del PAES. Es preveu un increment a partir del 2009 d'aquest indicador al municipi, degut a l'entrada en funcionament de la planta de generació elèctrica amb biogàs procedent del tractament de residus. A destacar també el fet que es troben 7 projectes de generació d'energia solar fotovoltaica en tràmit d'aprovació al municipi al 2008, amb una potència de 484 kWp (212.545 kWh/any aprox.). També cal recordar que les accions proposades en el PAES d'instal·lacions de generació d'energia solar ajudaran a l'increment d'aquest indicador en els pròxims anys i assolir els objectius del PAES per l'any 2020.

El sector municipal que més percentatge d'energia consumeix al 2008 va ser l'enllumenat públic (52%) , que  mostra un increment  en el consum en els darrers 4 anys, tot i que el consum per punt de llum en aquest període es manté en equilibri (653 kWh/punt de llum al 2008). Respecte a l'enllumenat públic, Barcelona i Manresa disposaven d'un major percentatge de lluminàries eficients (69% i 72% respectivament) al 2007 i per tant, d'un menor consum per punt de llum, mentre que a Granollers  el percentatge de lluminàries eficients va ser del 60% al 2008.

Per l'altre banda, el consum dels centres d'ensenyament és el sector amb una major reducció del consum, un 27% respecte l'any anterior, sobretot a una climatització més eficient. Tot i això, la tendència del consum energètic dels equipaments municipals és creixent en els darrers 3 anys, assolint al 2008 els 12,9 GWh, és a dir, el mateix al funcionament de la central nuclear d'Ascó II durant poc més de 12h a màxim rendiment o al funcionament del total de la potència instal·lada d'energia eòlica a Catalunya al 2008 durant unes 30h a ple rendiment.

Emissions de CO2

Les emissions de CO2 estan intrínsecament relacionades amb el consum d'energia, aquestes emissions són variables en funció de la distribució del consum energètic, ja que segons la metodologia DESGEL, el factor d'emissió per kWh d'energia elèctrica, és major que  el del gas natural o els derivats del petroli. També cal saber el fet de com evoluciona el factor d'emissió de l'electricitat, ja que aquest és veu modificat cada any en funció del mix elèctric espanyol. És a dir, que sense implementar cap mesura per minimitzar les emissions de CO2, aquestes poden disminuir per  l'entrada de més energia renovable en el mix elèctric espanyol.

El 2007, Granollers amb una emissió de 5,54 tones de CO2 per càpita, es situava per sota de la mitja de Catalunya i d'Espanya (6,7 i 7,5 respectivament). Al 2005 Granollers va emetre 6,12 tones de CO2 per càpita, situant-se per sota de la mitjana d'emissió de la província de Barcelona (6,35) però per sobre de la mitjana d'emissió dels 44 municipis adscrits al PAES al 2009 (4,43) .

En referència a l' evolució d'emissions de CO2 per habitant, aquestes al 2008 van disminuir un 9% respecte al 2005, tot i que es mantenen en equilibri al 2008 respecte l'any anterior.

Pel que fa a la gestió municipal, el sector que més percentatge de CO2 emet al 2008 és l'enllumenat públic (55%) , que es manté en equilibri respecte l'any anterior .

A destacar també, que els centres esportius han tingut un increment del 16% en el període 2006-2008. Per l'altre banda, el consum dels centres d'ensenyament és el sector amb una major reducció d'emissions, amb un 8% respecte l'any anterior. Les emissions totals del sector municipal, no són elevades en relació amb altres ajuntaments, si tenim en compte que el percentatge d'emissions en l'àmbit municipal van ser d'un 1,3% al 2006, percentatge inferior a la mitjana de municipis adscrits al PAES (3,1%),  baix percentatge degut  en gran mesura a l'elevat percentatge d'emissions del sector industrial (42%).

Els espais verds de Granollers (boscos, cultius, prats, parcs i jardins) van fixar 2851 tn de CO2. Quantitat que suposaria una fixació del 0,77% de tot el CO2 emès al municipi durant el mateix any, o el 54% emès per la gestió dels serveis municipals.

Qualitat de l'aire

Segons l'Índex Català de Qualitat de l'Aire (ICQA), que és un índex calculat a partir de les concentracions de diversos contaminants atmosfèrics, com les Partícules Sòlides en Suspensió, els diòxids de nitrogen (N0x), els diòxids de sofre (S0x) i el monòxid de Carboni (CO), la qualitat de l'aire de Granollers al 2007  va ser satisfactòria,  situant-se lleugerament per sobre  de la qualitat de l'aire d'altres municipis de característiques similars com Manresa, Igualada, Montcada i Reixach, mostrant una tendència de millora a partir del 2004. Dels altres municipis, sobretot destaca la mala qualitat de l'aire de Barcelona i dels municipis de la primera corona metropolitana.

Respecte als contaminats que més afecten al municipi, aquests són les partícules sòlides en suspensió amb un radi inferior a 10 micròmetres (PM10) i l'Ozó (O3).

Els dies de superació de la concentració llindar de les PM10 als anys 2005,2006 i 2007 va ser de 88 dies, 89 dies i 75 dies de superació respectivament, xifra molt superior als 35 dies de superació segons la normativa vigent. Degut a la falta de representativitat de l'estació de control ubicada al carrer Vinyoli , aquesta es va traslladar al Maig de 2008 a l'avinguda Francesc Macià, a l'alçada del Palau d'esports. Per aquest motiu, no es poden considerar representatius els resultats recollits l'any 2008 que compten amb tan sols el 16% de dades de tot l'any. També es va instal·lar una unitat mòbil a la plaça Barangé per part de la diputació per contrastar les mesures i una unitat a les pistes d'atletisme durant tot l'any 2009 per comprovar les diferències amb els valors de l'anterior zona on va estar durant 14 anys ubicada la estació.

La concentració llindar d'O3 d'emergència al 2008, representada amb color groc a la gràfica anterior,no va ser superada cap dia. Les concentracions dels altres contaminants no són significatives.

Altres àmbits

La superfície d'espais verds per habitant a Granollers al 2008 va ser de 9,47 m2/hab, aquestadecréixer un 3% respecte a l'any anterior. Els motius són una substitució dels espais amb zona verda per altres espais compactes cimentats sense zona verda. A més, cal dir que Granollers no arriba al llindar establert per l'Organització Mundial per la Salut (OMS) de 10 m2/hab. distribució de la superfície 'espais verds a Granollers per habitants és molt inequitativa. Mentre Palou, degut a la seves característiques rurals, disposa de més de 100 m2/hab, 12 dels 15  barris caràcter urbà (Hostal, Sant Miquel,Lledoner,Joan Prim, Granollers Nord, Instituts, Congost, Can Mònic, Centre, Tres Torres i Font Verda) no arriben als 10 m2/hab. Marcats com a mínim per la OMS.

La compra de productes respectuosos amb el Medi Ambient per part de l'Ajuntament de Granollers (Compra Verda), ha incrementat un 10% en el període 2007-2008.

El nombre d'empreses del municipi amb Distintius de Garantia de Qualitat ambiental incrementa, tot i això és un percentatge molt baix que no arriba ni al 0,30% de les empreses de tot el municipi.

En el període 2003-2007, els Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), es mantenen en equilibri. També cal dir que en el mateix període, l'ocupació urbana de sòl ha incrementat un 5%, fins arribar al 2008 a gaire bé un 60% de la superfície total del municipi.

A21L a les 10:34:53 AM | | Comentaris (5)