dissabte, 21 d'agost de 2010
Situació ambiental de Granollers
El 9 de febrer de 2010 es va fer una sessió informativa pública on vam fer balanç de l'evolució ambiental local a partir d'indicadors i dades ambientals destacades. Hi van ser convidats tots els membres del Consell Municipal de Medi Ambient.
| Gestió de residus |
Tot i que la generació de residus municipals dels darrers quatre anys analitzats té una tendència ascendent, Granollers ha disminuït la producció de residus municipals per habitant i dia fins arribar als 1,26 kg/hab·dia al 2008. És el novè municipi del Vallès Oriental que menys residus per càpita i dia genera, per sota de la mitjana del Vallès Oriental (1,36 kg hab·dia), la de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) (1,45 kg/hab·dia) i la de Catalunya (1,59 kg/hab·dia). Per altra banda, cal dir que la generació de residus municipals dels nuclis urbans compactes, acostuma a ser inferior que la dels nuclis urbans dispersos, ja que aquests últims tenen una fracció orgànica superior. Per aquest motiu resulta més significativa la comparació amb municipis de característiques similars com Viladecans, on al 2008 es van generar 1,32 kg/hab·dia.
Respecte a la recuperació de residus, cada ciutadà recupera 141 kg anualment (incloent recollida selectiva i recollida porta porta comerços), que suposa que a Granollers es recuperin un 30% dels residus mitjançant la recollida selectiva. Ocupa la vint-i-sisena posició de la comarca i recupera per sota el global del Vallès Oriental (34%), l'Àrea Metropolitana de Barcelona (32,4%) i Catalunya ( 34,4%). Normalment els nuclis urbans dispersos generen més residus, però també recuperen un major percentatge, ja que molts d'ells tenen implantats sistemes de recollida porta a porta i recullen una major quantitat de restes de poda. Si fem una comparativa amb Viladecans, al 2008 recupera el 29,5% dels residus, segons dades de l'Agència Catalana de Residus.
La despesa econòmica en la recollida de residus de Granollers es manté constant al 2008 respecte a l'any anterior amb un valor de 97,86 €/hab al 2008. Tot i això, aquest indicador en els últims quatre anys ha patit un increment d'un 16%. Cal dir que aquest és un servei altament deficitari per l'ajuntament en un 55% (3,16 M€) a l'any 2008.
| Gestió de l'aigua |
El consum d'aigua total del municipi (192 l/hab·dia) decreix al 2008 un 5% respecte l'any anterior. El consum total d'aigua de Granollers de 206 l/hab·dia al 2007, era pràcticament igual al del Vallès Oriental (206 l/hab·dia) i Catalunya (203 l/hab·dia), mentre que era superior al de l'AMB (188 l/hab·dia). Segons la distribució del consum d'aigua per usos a Granollers al 2007, el No domèstic (industrial i agrícola) va ser un 45%,el domèstic un 51% i el municipal un 4%. Mentre que la distribució de l'AMB va ser, No domèstic 21%, Domèstic 75% i municipal 5%. Llavors, es pot deduir que Granollers té un consum d'aigua superior al de l'AMB degut a l'elevat consum de l'ús industrial. L'equiparació del consum amb el Vallès Oriental i Catalunya s'explicaria degut a l'elevat consum agrícola i ramader d'aquests, ja que a la Conca de l'Ebre, aquest suposa un 95% del total i a les conques internes de Catalunya un 34%.
Per altra banda, referent al consum d'aigua domèstic de Granollers per habitant al 2008, aquest va ser de 102 l/hab·dia i va disminuir un 12% respecte l'any anterior. Al 2007, Granollers va consumir 107 l/hab·dia, aquesta dada resulta molt significativa, ja que la mitjana de consum de l'AMB era de 122 l/hab·dia. A més a més, si Granollers estigués dins de l'AMB (Primera Corona Metropolitana de Barcelona), seria el vuitè municipi que menys aigua domèstica per habitant consumeix dels 32 adherits segons EMSHTR.
La tendència en el consum total d'aigua dels serveis municipals del període 2006-2008 és decreixent. Al 2008, e63% del consum municipal té lloc als parcs i jardins, encara que en aquest àmbit, el consum s'ha incrementat un 6% al 2008 respecte l'any anterior, en part perquè al 2007, es va aprovar un decret de sequera al mes d'Abril, pel qual s'adopten mesures que minimitzessin el consum local. Aquest indicador és necessari complementar amb un registre del volum d'aigua freàtica consumida per al reg municipal d'espais verds i altres (neteja viària ...etc).
La mitjana de consum d'aigua dels serveis municipals per superfície decreix un 4% al 2008 respecte l'any anterior. Els centres escolars són els que més consum tenen (842 l/m2 al 2008), tot i això han reduït en un 29% el seu consum respecte al 2006. Remarcable el fet que en els Centres Esportius, el consum decreix un 52% en el període 2006-2008, destacar la disminució de 7.000 m3 d'aigua en el període 2007-2008, degut a la disminució en el consum de les Pistes d'Atletisme, Palau d'esports, Camp de futbol font verda i el Parquet.
| Gestió d'energia |
El consum energètic final de Granollers és troba al 2008 en tendència decreixent en el darrers 4 anys, encara que, aquest consum és lleugerament superior al d'altres capitals de comarques properes, com Mataró i Sabadell. No obstant, el consum energètic domèstic al 2006 es trobava just a la mitjana 1417 (kWh/hab) dels municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona, en la posició 42 , de 164 municipis, en ordre de menor a major consumidor. Fet que fa pensar que Granollers disposa d'un consum d'energia industrial superior a altres municipis de característiques semblants.
El municipi de característiques similars a Granollers amb una major producció d'energies renovables per habitant al 2007 va ser Terrassa (74 kWh/hab), gràcies a la gran quantitat de potència instal·lada d'energia solar tèrmica i d'energia solar fotovoltaica. Mentre que Granollers tan sols disposa de 19 kWh/hab, segons els càlculs de Barcelona Regional per l'elaboració del PAES. Es preveu un increment a partir del 2009 d'aquest indicador al municipi, degut a l'entrada en funcionament de la planta de generació elèctrica amb biogàs procedent del tractament de residus. A destacar també el fet que es troben 7 projectes de generació d'energia solar fotovoltaica en tràmit d'aprovació al municipi al 2008, amb una potència de 484 kWp (212.545 kWh/any aprox.). També cal recordar que les accions proposades en el PAES d'instal·lacions de generació d'energia solar ajudaran a l'increment d'aquest indicador en els pròxims anys i assolir els objectius del PAES per l'any 2020.
El sector municipal que més percentatge d'energia consumeix al 2008 va ser l'enllumenat públic (52%) , que mostra un increment en el consum en els darrers 4 anys, tot i que el consum per punt de llum en aquest període es manté en equilibri (653 kWh/punt de llum al 2008). Respecte a l'enllumenat públic, Barcelona i Manresa disposaven d'un major percentatge de lluminàries eficients (69% i 72% respectivament) al 2007 i per tant, d'un menor consum per punt de llum, mentre que a Granollers el percentatge de lluminàries eficients va ser del 60% al 2008.
Per l'altre banda, el consum dels centres d'ensenyament és el sector amb una major reducció del consum, un 27% respecte l'any anterior, sobretot a una climatització més eficient. Tot i això, la tendència del consum energètic dels equipaments municipals és creixent en els darrers 3 anys, assolint al 2008 els 12,9 GWh, és a dir, el mateix al funcionament de la central nuclear d'Ascó II durant poc més de 12h a màxim rendiment o al funcionament del total de la potència instal·lada d'energia eòlica a Catalunya al 2008 durant unes 30h a ple rendiment.
| Emissions de CO2 |
<
Les emissions de CO2 estan intrínsecament relacionades amb el consum d'energia, aquestes emissions són variables en funció de la distribució del consum energètic, ja que segons la metodologia DESGEL, el factor d'emissió per kWh d'energia elèctrica, és major que el del gas natural o els derivats del petroli. També cal saber el fet de com evoluciona el factor d'emissió de l'electricitat, ja que aquest és veu modificat cada any en funció del mix elèctric espanyol. És a dir, que sense implementar cap mesura per minimitzar les emissions de CO2, aquestes poden disminuir per l'entrada de més energia renovable en el mix elèctric espanyol.
El 2007, Granollers amb una emissió de 5,54 tones de CO2 per càpita, es situava per sota de la mitja de Catalunya i d'Espanya (6,7 i 7,5 respectivament). Al 2005 Granollers va emetre 6,12 tones de CO2 per càpita, situant-se per sota de la mitjana d'emissió de la província de Barcelona (6,35) però per sobre de la mitjana d'emissió dels 44 municipis adscrits al PAES al 2009 (4,43) .
En referència a l' evolució d'emissions de CO2 per habitant, aquestes al 2008 van disminuir un 9% respecte al 2005, tot i que es mantenen en equilibri al 2008 respecte l'any anterior.
Pel que fa a la gestió municipal, el sector que més percentatge de CO2 emet al 2008 és l'enllumenat públic (55%) , que es manté en equilibri respecte l'any anterior .
A destacar també, que els centres esportius han tingut un increment del 16% en el període 2006-2008. Per l'altre banda, el consum dels centres d'ensenyament és el sector amb una major reducció d'emissions, amb un 8% respecte l'any anterior. Les emissions totals del sector municipal, no són elevades en relació amb altres ajuntaments, si tenim en compte que el percentatge d'emissions en l'àmbit municipal van ser d'un 1,3% al 2006, percentatge inferior a la mitjana de municipis adscrits al PAES (3,1%), baix percentatge degut en gran mesura a l'elevat percentatge d'emissions del sector industrial (42%).
Els espais verds de Granollers (boscos, cultius, prats, parcs i jardins) van fixar 2851 tn de CO2. Quantitat que suposaria una fixació del 0,77% de tot el CO2 emès al municipi durant el mateix any, o el 54% emès per la gestió dels serveis municipals.
| Qualitat de l'aire |
Segons l'Índex Català de Qualitat de l'Aire (ICQA), que és un índex calculat a partir de les concentracions de diversos contaminants atmosfèrics, com les Partícules Sòlides en Suspensió, els diòxids de nitrogen (N0x), els diòxids de sofre (S0x) i el monòxid de Carboni (CO), la qualitat de l'aire de Granollers al 2007 va ser satisfactòria, situant-se lleugerament per sobre de la qualitat de l'aire d'altres municipis de característiques similars com Manresa, Igualada, Montcada i Reixach, mostrant una tendència de millora a partir del 2004. Dels altres municipis, sobretot destaca la mala qualitat de l'aire de Barcelona i dels municipis de la primera corona metropolitana.
Respecte als contaminats que més afecten al municipi, aquests són les partícules sòlides en suspensió amb un radi inferior a 10 micròmetres (PM10) i l'Ozó (O3).
Els dies de superació de la concentració llindar de les PM10 als anys 2005,2006 i 2007 va ser de 88 dies, 89 dies i 75 dies de superació respectivament, xifra molt superior als 35 dies de superació segons la normativa vigent. Degut a la falta de representativitat de l'estació de control ubicada al carrer Vinyoli , aquesta es va traslladar al Maig de 2008 a l'avinguda Francesc Macià, a l'alçada del Palau d'esports. Per aquest motiu, no es poden considerar representatius els resultats recollits l'any 2008 que compten amb tan sols el 16% de dades de tot l'any. També es va instal·lar una unitat mòbil a la plaça Barangé per part de la diputació per contrastar les mesures i una unitat a les pistes d'atletisme durant tot l'any 2009 per comprovar les diferències amb els valors de l'anterior zona on va estar durant 14 anys ubicada la estació.
La concentració llindar d'O3 d'emergència al 2008, representada amb color groc a la gràfica anterior,no va ser superada cap dia. Les concentracions dels altres contaminants no són significatives.
| Altres àmbits |
La superfície d'espais verds per habitant a Granollers al 2008 va ser de 9,47 m2/hab, aquestadecréixer un 3% respecte a l'any anterior. Els motius són una substitució dels espais amb zona verda per altres espais compactes cimentats sense zona verda. A més, cal dir que Granollers no arriba al llindar establert per l'Organització Mundial per la Salut (OMS) de 10 m2/hab. distribució de la superfície 'espais verds a Granollers per habitants és molt inequitativa. Mentre Palou, degut a la seves característiques rurals, disposa de més de 100 m2/hab, 12 dels 15 barris caràcter urbà (Hostal, Sant Miquel,Lledoner,Joan Prim, Granollers Nord, Instituts, Congost, Can Mònic, Centre, Tres Torres i Font Verda) no arriben als 10 m2/hab. Marcats com a mínim per la OMS.
La compra de productes respectuosos amb el Medi Ambient per part de l'Ajuntament de Granollers (Compra Verda), ha incrementat un 10% en el període 2007-2008.
El nombre d'empreses del municipi amb Distintius de Garantia de Qualitat ambiental incrementa, tot i això és un percentatge molt baix que no arriba ni al 0,30% de les empreses de tot el municipi.
En el període 2003-2007, els Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM), es mantenen en equilibri. També cal dir que en el mateix període, l'ocupació urbana de sòl ha incrementat un 5%, fins arribar al 2008 a gaire bé un 60% de la superfície total del municipi.
mediambientespaisverds@ajuntament.granollers.cat